Es doctorà en dret el 1926. Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia. És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes. Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya. Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut (1957). El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat.