Enric Tormo i Freixes

(Barcelona, 1919 — Barcelona, 2016)

Tipògraf, impressor i museòleg.

Estudià a Llotja (1932-36). Entrà a l’Editorial Montaner i Simon (1942) i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany. Col·laborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor (1946-47) i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve (1947-55), editat per Gerald Cramer (Ginebra). Edità i imprimí les primeres edicions del grup Dau al Set (1947-49), del qual fou membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies, un amb Cuixart, un de litografies i un de monotips amb Joan Ponç. Intervingué en la creació de les revistes Algol, com a editor, i Dau al Set, amb el seu assessorament tècnic. Fou fundador i director del Butlletí del Gremi d’Impressors de Barcelona (1947-48), del qual tornà a ésser director d’ençà del 1968. Becat a París per l’Institut Français de Barcelona (1950), amplià coneixements tècnics al taller de calcografia Lacourier, la casa de litografies Mourlot i la de fototípies Duval, i seguí els cursos de l’École Estienne com a alumne lliure. Contractat per Skira el 1953, entrà en contacte a Ginebra amb el món de l’edició d’art. El 1958 esdevingué professor del Conservatori de les Arts del Llibre a Barcelona. Fou també professor d’arts gràfiques a l’Escola de Bibliotecàries (1962-83) i conservador (1967-85) de la Secció de Gravat i Arts Gràfiques —Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, del 1976 al 1985— del Museu Etnològic de Barcelona, ampliada amb la seva important col·lecció sobre impremta. El 1983 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.