La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum. Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta. El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems. L’església fou regida successivament per mercedaris (fins el 1297), capellans diocesans, augustinians (1595-1835), franciscans (1880-81), ermitans de Sant Pau i Sant Antoni (1941-68) i darrerament per franciscanes. La comunitat augustiniana tenia nombroses propietats rústiques (sa Terra Rotja, es Peu del Toro, Binicreixent, es Rafal des Frares, Lanzell i Berbatxí) i arribà a tenir 28 sacerdots i 8 frares llecs. Hi havia hostatgeria per als visitants i escoles de gramàtica, filosofia i teologia.
L’església actual fou iniciada el 1670, que formava amb les dependències monacals un massís conjunt fortificat, protegit per una torre quadrada de la fi del segle XVI. El santuari ha estat restaurat diverses vegades, les darreres després de la guerra de 1936-39, que fou molt malmès (la imatge es pogué salvar i fou coronada canònicament el 1943), i el 1972. La Mare de Déu del Toro és considerada patrona de Menorca des de segles (la festa és el 8 de maig). A més del santuari, hi ha una casa diocesana d’exercicis (des del 1933), un gran monument al Sagrat Cor (inaugurat el 1944, damunt un d’anterior als morts de la guerra d’Àfrica). El cim de la muntanya, al bell mig de l’illa, és un excel·lent mirador sobre la seva totalitat; darrerament hi ha estat instal·lat un repetidor de televisió.