i Josep Torras i Bages | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl i literatura lit
Eclesiàstic i escriptor.
les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 — Vic, Osona, 7 de febrer de 1916

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona. Entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba. El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament. El 1871 fou ordenat de sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller (1875) i la llicència (1876) al seminari de València. El 1873 residí uns quants mesos a Vinçà, prop de Perpinyà, fugint dels avalots de la Primera República, i al començament del 1874 féu, amb el seu amic Jaume Collell, un viatge a França i a Itàlia i romangué un mes a Roma, on tingué una audiència privada amb Pius IX. Fins que fou nomenat bisbe de Vic, a proposta del ministre català Duran i Bas (1899), exercí una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona. Fou capellà de diverses cases religioses, entre les quals el monestir cistercenc de Valldonzella, i confessor dels seminaristes; dirigí la secció catalanista de la Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, del pare Lluís Fiter; fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i gran amic del seu fundador, Joan Llimona; presidí la secció de Propaganda religiosa de la Unió Catalanista i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual esdevingué —un cop bisbe— president honorari. Intervingué en la redacció de les Bases de Manresa (1892), com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona, i des del 1880 publicà llibres piadosos en català i col·laborà en diverses revistes. El 1892 aparegué el seu llibre més important, La tradició catalana , de signe moderadament conservador —rèplica a Lo catalanisme , obra influïda per Marià Aguiló i Fuster que es convertí durant decennis en una mena de breviari dels catòlics catalans, que adoptaren amb fervor un lema atribuït a Torras i Bages (“Catalunya serà cristiana o no serà”), que no es troba enlloc dels seus escrits, però que reflecteix amb precisió el seu pensament. D’altra banda, El clero en la vida social moderna (1888), desautoritzat per Fèlix Sardà i Salvany, el constituí capdavanter de la clerecia més conciliadora amb els canvis sociopolítics de l’època. El 1896 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i el 1898 a l’Acadèmia de Bones Lletres. Durant els seus disset anys d’episcopat, dugué a terme una labor notable, que sortí dels límits de la seva diòcesi i arribà a tot el Principat i a altres indrets dels Països Catalans. Les seves pastorals —en català i algun cop en castellà— foren llegides amb entusiasme, i la seva actitud clarament favorable al programa defensat per la Lliga Regionalista s’imposà sense discussió entre els catòlics. Totes les grans figures del moviment de renovació cristiana de Catalunya durant la primera meitat del s. XX (Frederic Clascar, Ignasi Casanovas, Miquel d’Esplugues, Carles Cardó, Lluís Carreras i tants d’altres) es declararen —religiosament i políticament— fidels al seu mestratge i miraren de continuar i aprofundir el seu pensament. Les seves Obres completes —on figuren escrits religiosos, estètics i polítics, d’investigació i de divulgació, pastorals, sermons, etc.— han estat publicades el 1935, el 1948 i, en 1984-94, en una nova edició en 10 volums, crítica i anotada. En 1994-98 hom en publicà també l’epistolari complet, en cinc volums. El 1934 hom inicià el seu procés de beatificació.

Col·laboració: 
JMaM
Llegir més...