Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques: la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes (turó de les Maleses, 239 m alt.); el raiguer i els al·luvions quaternaris; i el sector litoral de torberes i aiguamolls (el pantà del Prat), prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat. L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX: hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les terres baixes. Hi ha 1 640 ha de regadiu (650 d’hortalisses, 450 de tarongers), 635 de conreus de secà, especialment garrofers i ametllers, i unes 700 de muntanya o d’aiguamolls improductius. Comença a desenvolupars’hi la indústria del moble, així com les installacions turístiques de la costa (Torrenostra, antic barri pescador). Hi ha 7 establiments hotelers amb 280 places, 17 apartaments i 2 càmpings amb capacitat per a 594 persones, el 1987. El 44% de la població activa treballa en l’agricultura i el 9% en la indústria. La vila (5 308 h agl [2006],
© CIC-Moià