El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí. El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt. La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total de la vinya (630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior); els arbres fruiters ocupen 2 ha (albercoquers) i les hortalisses i el farratge 1 ha cada conreu; hi ha una important cooperativa vinícola (40.000 hl). Hom explota pedreres de marbre (16 obrers).
La vila (1.078 h agl [1982]; 100 m alt) és construïda en amfiteatre als costers d’un turó que domina el curs de l’Aglí i que corona el castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d’ençà que, des del tractat de Corbeil (1258), la frontera francocatalana feu d’aquesta vila la darrera població francesa, enfront d’Estagell, d’on li ve el nom actual. Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020. Al segle XIII és esmentat també el priorat de Santa Eulàlia de la Torre o de Triniac, al riberal de l’Aglí. No hi ha vestigis, tanmateix, ni de la torre ni del priorat. Hom parla a la vila un parlar de transició del català a l’occità, comú a altres llocs de la Fenolleda rossellonesa.