Fill d’Antoni de Torrelles i Marc. Acompanyà l’infant Martí a Sicília i assistí després a la seva coronació com a rei d’Aragó (1399). Fou cambrer i conseller reial, alcaid i batlle d’Alpont (1397-1407). Tingué els feus de Vilanovella i Sarasa (Aragó) (1398), el castell de Naval i unes vinyes prop de Jaca. Comprà el castell de Castellet (1405). Fou fet batlle, alcaid, justícia i escrivà d’Alquèssar (1406). El rei li donà en alou la quadra de Puiggraner (1408), poc abans de fer-lo capità general de l’armada que havia d’anar a Sardenya en ajut de Martí el Jove. Després el féu lloctinent reial a l’illa durant les absències d’aquest, el qual el nomenà també mariscal. Es distingí brillantment a la batalla de Sanluri (1409). N'obtingué l’alçament del setge ja mort Martí, i rebé en recompensa el lloc aragonès de Berbegal, però romangué a Sardenya com a lloctinent. Sotmeté Bosa, dominà el setge d’Oristany i rebé la capitulació de Lleonard I Cubello, jutge d’Arborea. Tutor de Frederic d’Aragó, comte de Luna, com el seu germà Ramon, el proposà al parlament català per rei de Sicília. Poc abans de morir delegà les seves funcions de govern a Joan de Corbera. Fou casat amb Urraca López de Gurrea.