Es llicencià a Barcelona (1900) i es doctorà a Madrid (1901). A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica. Fou un mestre clínic extraordinari. Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya. Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi (Barcelona) i president de l’Institut Medicofarmacèutic (1910-12). Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català.