Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel. Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà (1947). La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà; més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa. El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre.
En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament. Participà en els Salons d’Octubre fins al final (1957), i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París. Allà s’incrementà el seu expressionisme, ara a la recerca d’un rigor formal, molt influït per Juli González. La seva Maternitat guanyà el primer premi d’escultura a la Tercera Biennal d’Alexandria (1959). Aquest mateix any guanyà el premi Juli González. Després d’un període abstracte al principi dels anys seixanta, tornà a un expressionisme figuratiu, amb un contingut sarcàstic i un tractament de la matèria que es fa progressivament més destructiu.
El 1969 començà a treballar el polièster i les resines sintètiques, i introduí el color en les seves composicions, que, tot mantenint-se fidels a l’expressionisme, acusen influències del pop-art. Són també destacables les seves escultures públiques, com ara les lletres A, B, C, Q (1980) o Llapis (1981) instal·lades a Girona. L’any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2013 el Premi Nacional de cultura del CONCA.