i Màrius Torres i Perenya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Màrius Torres i Perenya

Màrius Torres

poètica poètica
Poeta.
Lleida, Segrià, 30 d’agost de 1910 — Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942

Fill d’Humbert Torres i Barberà. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i hagué de passar els darrers anys de la seva vida al sanatori antituberculós de Puigdolena, la qual cosa li donà un afinament especial dels sentits, més sensibles per la malaltia. La seva poesia més intensa i més artitzada fou escrita sobretot en aquest període tràgic —guerra civil, desfeta de Catalunya, exili interior—. Per això el seu cant, tan pur, tan serè en el dolor de cada dia, tan contingut en la forma rimada i ritmada, expressa el seu drama personal, presidit per l’amenaça constant de la mort, i el col·lectiu de la pàtria vençuda.

Monument a Màrius Torres i Perenya, a Lleida
© Fototeca.cat
La seva figura, desapareguda en plena joventut i maduresa literària, esdevingué un mite i influí en els medis catòlics i dels joves dels tres primers decennis de la postguerra. Els seus versos aparegueren pòstumament, editats per Joan Sales i el grup de “Quaderns de l’Exili”: Poesies (Mèxic 1947), i s’han reeditat repetidament a Barcelona. El seu món oscil·la entre la vida i el somni, amb l’enyorança de la plenitud de la vida corporal i metafísica. La seva poesia es nodreix de la sensibilitat literària, plàstica i musical i de la religiositat transcendent, la qual s’ha volgut adscriure a l’ortodòxia catòlica, a l’heterodòxia o a l’espiritisme, però és imprudent de voler-la emmarcar estrictament en qualsevol d’aquestes expressions d’espiritualitat.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...