Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina. El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid. Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època. Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums. El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge. Guanyà diversos premis. En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en expansió. A poc a poc divergí de la línia de Martí, i les seves coloracions es tornaren suaus i dolces. Els darrers vint anys de la seva vida conreà el paisatge, d’una gran qualitat lumínica i transparència, fet a base de textures, on es perceben paral·lelismes amb l’impressionisme, i el retrat, gènere en el qual cal destacar el de Miquel Vilaregut (1911). És en aquest període que es referma la seva personalitat i la seva vivacitat creadora. Hom organitzà el 1934 una exposició monogràfica de la seva obra a les Galeries Syra de Barcelona. Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, al de Madrid i al Louvre.