Seguidor de Miquel Àngel i influït per B.da Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista. Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres (Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster) i a Sevilla (1520), on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes (Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent, Museo de Bellas Artes, Sevilla).