Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula, narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana. Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic. Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques, principalment l’episodi on apareix el Sant Graal.
La seva obra constitueix un testimoni de gran interès pel que fa a la llegenda que suposava el rei Artús encantat precisament a Sicília, que es troba en altres textos del segle XIII. És, malgrat tot, una obra de marcada personalitat i amb moments d’enlairat sentit poètic.
Bibliografia
- Badia, L. (1993): Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March. València / Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana / PAM, p. 93-128.
- Bohigas, P. i Vidal i Alcover, J. (ed.) (1984): Guillem de Torroella, la Faula. Tarragona, Tàrraco.
- Butinyà Jiménez, J. (1990): “Una nova font del Tirant lo Blanc”. Revista de Filologia Romànica, 7.
- Espadaler, A.M. (1986): “El meravellós com a luxe i pedagogia”, dins Schmitt, J.-C. i altres: El món imaginari i el món meravellós a l’Edat Mitjana. Barcelona, Fundació Caixa de Pensions.
- Hauf, A.G. (19902): “Artur a Constantinoble. Entorn a un curiós episodi del Tirant lo Blanc”. L’Aiguadolç, 12-13, p. 13-31.
- Llabrés i Quintana, G. (1906-1907): Estudi històrich i literari sobre’l Cançoner dels comtes d’Urgell. Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils.
- Ors, J. (1986): “De l’encalç del cérvol blanc al creuer de la balena sollerica: la funció narrativa del motiu de l’animal guia”, dins Studia in honorem prof. M. de Riquer, I. Barcelona, Quaderns Crema.
- Toldrà, M. (1992-1993): “Notes sobre la suposada lectura sebastianista de la Faula”. L&L, 5.