Dirigí l’Escola Pràctica, annexa a l’Escola Normal de la Generalitat, durant la Segona República i tingué una gran influència en les noves promocions de mestres. Empresonat de 1939 a 1941 escriví una Carta des de la presó (1940) a la seva filla on descrivia les condicions degradants dels condemnats pel franquisme. El 1948 s’exilià a Veneçuela. Fou autor, entre d’altres, de Cartilla de civisme i dret (1931), Lectures suggestives, El llenguatge a l’escola (1932), Història de Catalunya per a nois i noies (1933), La nostra terra i la nostra història (1933) i La educación moral y cívica en la escuela actual (1933).