En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid (el futur taifa de Dénia) d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita. Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit (1016), al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València (1018-21). Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians. Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035. A partir de Muqātil (1035-58) les dades sobre la taifa són confuses (sembla que Labib assolí el poder per segona vegada el 1058), fins que fou annexada (1059) per Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtadir a la taifa de Saragossa. Mort aquest, l’heretà el seu fill al-Munḏir ‘Imād al-Dawla (1081-90). Amb la conquesta almoràvit (1099) s’acabà el període autònom del territori, que coincidí amb un gran desenvolupament econòmic i social. En el camp de la cultura es destacaren figures jueves i musulmanes, entre les quals el gramàtic Menaḥem ben Saruq i el poeta i historiador Abū Bakr al-Ṭūrṭūšī.