Hom creu que era d’origen valencià, car consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella; altres creuen que nasqué al castell de Tous (Anoia). El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat. El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410. Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d’Urgell. Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança. Celebrà un important sínode a Vic el 1417, en el qual manà que totes les parròquies portessin un registre de baptismes, avançant-se així a la disposició tridentina. També féu fer reformes al creuer de la catedral de Vic, on fou enterrat.