Enric Tous i Carbó

(Barcelona, 25 d’abril de 1925 — Barcelona, 3 de maig de 2017)

Arquitecte

Titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1953, l’any següent s’associà amb Josep M. Fargas, amb el qual dugué a terme tota la seva obra fins el 1992. El 1958 guanyaren el premi FAD d’interiorisme per la botiga Georg Jensens de Barcelona i dissenyaren l’interior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1962). Són coneguts sobretot pels grans edificis d’organitzacions, especialment seus bancàries, en els quals introduïren innovacions tècniques, constructives i de materials, influïts per l’obra de Mies van der Rohe, Richard Neutra i d’altres. Dels seus projectes sobresurten, entre d’altres, la casa Ballvé, a Pedralbes (1961); les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat (1963) i Kas, a Vitòria (1965); les seus de Banca Catalana, al passeig de Gràcia (1968), al carrer de Balmes (1974) i a l’avinguda Diagonal (1980, des del 2000 seu del Grup Planeta), i altres edificis d’oficines a Barcelona (Banc Industrial de Bilbao, 1971; Publi, 1977; Banc Pastor, 1982). També projectaren, entre d’altres, les esglésies de Santa Magdalena, a Viladecans (1972) i de la Mare de Déu de la Salut, a Barcelona (1973), i el parc de l’Estació del Nord de Barcelona (1992). Reuní les seves reflexions i la seva experiència professionals en el volum l’Arquitectura i la vida (2015).