Dedicat a combatre la política de la Restauració i el clericalisme, aconseguí una ràpida difusió (el 1885 ja feia un tiratge de 20 000 exemplars) i sofrí repetides persecucions judicials per injúries a la monarquia. Interrompé la seva publicació en el número 113, quan Lluch i Soler era a la presó. El títol, amb un gran prestigi en la memòria popular, fou aprofitat en diverses temptatives posteriors (1908, La Traca Nova , 1909 i 1911). El 1912 Vicent M.Carceller en reprengué l’edició i n'accentuà el seu caràcter republicà i anticlerical, al qual afegí una bona dosi d’humorisme eròtic. Pel maig del 1923 fou suspès a causa d’una caricatura antirreligiosa. Carceller tragué aleshores La Sombra (1924-26) i La Chala , que es publicava encara durant la guerra civil. El 1931 reaparegué La Traca , però ja redactada en castellà. Obtingué un èxit enorme: el 1932 tirava 500 000 exemplars, xifra límit que permetien els mitjans tècnics de l’editor, 70 000 dels quals anaven a Barcelona. Deixà de publicar-se els últims mesos de la guerra civil.
Portada de La Traca (20-06-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari satíric en català dialectal fundat a València el 1884 per Manuel Lluch i Soler.