Religiós escolapi. Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors. Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila; allà es doctorà en teologia (1770), estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771. De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics, literaris, filosòfics, teològics, lingüístics, d’història natural i matemàtiques. Els seus treballs més notables són els històrics, cosa que li valgué de formar part de l’Academia de la Historia: Aparato de la historia eclesiástica de Aragón (1791-92), Ilustración del reinado de D. Ramiro II (1799), un Diccionario geográfico español i, en especial Discurso histórico sobre el origen y sucesión del reino pirenaico hasta D.Sancho el Mayor i Memoria sobre el origen del condado de Ribagorza y sucesión de sus condes hasta que se incorporó a la corona del Pirineo, publicats després de la seva mort.