El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol. Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius; el 75% del terme (4 580 ha) és cobert per conreus de secà: oliveres, vinya, ametllers i cereals; al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses. Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional (càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès), bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció. El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis. La vila (1 656 h agl [2006], traiguerins o traierins ; 271 m alt.) és situada al peu del turó del Solà (541 m alt.), termenal amb el municipi de Canet lo Roig, coronat pel santuari de Sant Pere. Hi ha diversos edificis gòtics i renaixentistes (entre els quals l’antic hospital i la casa de la vila). De l’església parroquial (Santa Maria), obra dels s. XVI i XVII, en depenia la de Sant Jordi del Maestrat. S'hi conserven importants peces d’orfebreria (creu processional; creu papal de cristall de roca; custòdia gòtica de Joan Olzina, del 1415). Dins la vila hi ha les capelles de Sant Blai i de Sant Cristòfol. Dins el terme hi ha el santuari de la Font de la Salut. Possible lloc de població preromana, fou donat per Jaume I als hospitalers el 1235; el 1317 passà a l’orde de Montesa. El 1411 s’hi celebrà el parlament de Traiguera , convocat pels Centelles, enfront del de Vinaròs, convocat pels Vilaragut, a fi de tractar la successió de Martí l’Humà; a la fi d’aquell any l’un i l’altre parlaments es reuniren a instàncies del papa Benet XIII, però no arribaren a cap acord i els reunits a Traiguera es traslladaren a Morella, mentre els Centelles vencien a llurs opositors a la batalla de Morvedre. El 1423 la reina Maria de Castella hi reuní les corts valencianes; la mateixa reina li atorgà el 1440 una fira anual el mes d’octubre. El 1823, durant el Trienni Constitucional, els ultrareialistes hi venceren els liberals; durant les guerres carlines fou escenari de combats el 1833 i el 1873. Dins el terme hi ha el despoblat del Carrascal.
Vista parcial de Traiguera i de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat