Salut pública. Interessos populars. Arts i lletres. El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocol·lectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions (la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895), i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers. Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896. Durant el període 1888-96, publicà també almanacs, molt originals i abundosament il·lustrats per Domènec Bartrina, Joan Llopart, Josep Aladern, Lluís Millà, Antoni Boladeres, etc. El 24 d’octubre de 1903 reaparegué com a “quarta època”, però aquest darrer intent de ressuscitar el setmanari no tingué continuïtat.