És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia. S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita (avellanes), etc. C
orrespon a l’antiga Trapezunt, fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC. Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià. Destruïda pels gots (257), fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou desenvolupament en època bizantina i fou un baluard contra els àrabs i els turcs seljúcides. Durant els segles XI-XIII la família dels Gavras volgué independitzar-la de Bizanci, però fou conquerida per Aleix Comnè, que la convertí en capital del seu imperi (imperi de Trebisonda). Començà a decaure després de l’ocupació turca (segle XV), i actualment és un centre d’intercanvi comercial amb Rússia.
Els seus principals monuments daten de l’època dels Comnè: l’església de la Panagia Khrisokéfalos, convertida en mesquita, la de Sant Eugeni, amb influències armènies i georgianes, i, al mont Mitri, probablement sobre el lloc on hi havia hagut un antic mitreu, el convent de la Panagia Theosképastos, amb una capella rupestre amb pintures del segle XIV.