Professor a la Universitat de Berlín des del 1833. Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie (‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67). Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi (que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen, ‘Investigacions lògiques’, 1840), segons el qual tant el món com la societat són “organismes” i funcionen com a tals.