La capital és Hobart. Les seves costes són mot retallades. Formada per un altiplà central (1 545 m al Cradle), abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius (Derwent, Tamar) i certes àrees costaneres. El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W. El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper (Burnie, Devonport, Wesley Vale). Poc poblada (7 h/km 2 [est 1993]), el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston. Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície: cereals, horticultura i fruita (exportació de peres i pomes). La ramaderia és important (bovina i lletera al N, i ovina a l’interior). És rica en minerals (de ferro, pirita, de coure, de plom, de zinc, d’estany, de tungstè i carbó) i recursos hidroelèctrics (Derwent i afluents). Hi ha indústria siderúrgica, metal·lúrgica, mecànica, de l’alumini, del ciment, tèxtil i alimentària. Hi són importants la pesca i el turisme (hi ha vuit parcs nacionals). Poblada per melanesis, i visitada per Abel Tasman (1642), Marian du Fresne (1772), Cook (1777) i d’Entrecasteaux (1792), fou ocupada efectivament pels britànics a partir del 1807, i depengué de Nova Gal·les del Sud fins el 1825. Fins el 1853 rebé el nom de Terra de Van Diemen. S'hi construí un penal, on foren deportats els condemnats més perillosos i els presos polítics irlandesos; s’hi establiren també pescadors de balenes i ramaders d’ovelles, i els pobladors indígenes foren exterminats. Dotada d’un govern autònom (1856), es federà amb els estats australians, dintre el Commonwealth australià (1901).
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos