Fill de Pere Tastu, començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París. Amic i editor de L.Carnot, col·laborà en diverses publicacions polítiques (Nain Jaune, Diable Boiteux, etc.) i fundà La Renommé. Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830. Es dedicà a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, la major part dels quals encara resten inèdits; col·laborà en el diccionari biogràfic de Fèlix Torres i Amat i en 1837-38 viatjà per Catalunya i les Balears en cerca de materials. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà només una traducció al català de Béranger, Los contrabanders (1833), una Notice d’un atlas en langue catalane... (1841) i diverses memòries, com Mémoire sur la littérature catalane... (1841). La seva muller, Amable Voïart (Metz, Lorena 1798 — 1885), coneguda com a Amable Tastu, escriptora francesa, publicà llibres de poemes (Poésies, 1826; Poésies nouvelles, 1834; Oeuvres poétiques, 1837) i obres didàctiques. Edità també les Lettres choisies de Madame de Sévigné (1842).