Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia. Ambaixador (1940), el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers (1945-47), càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals (1948) fou empresonat (1950-55).