Deixeble d’I. González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya (1948-49) sota la direcció de J. Rubió.
Exercí la docència a les universitats de Manchester (1949-952), Belfast (1952-56) i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell. El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau, publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study, sortí en una versió catalana, ampliada i revisada, el 1976. Publicà també Ensayos sobre la historiagrafía peninsular del siglo XV (1970) i The Lusiads of Camoens and the Legacy of Virgil, dins Virgil in a Cultural Tradition / (1986).
Especialitzat en historiografia peninsular, publicà diversos treballs i edicions crítiques de texts medievals castellans. Membre fundador de l'Anglo-Catalan Society, fou membre corresponent de l’ Institut d'Estudis Catalans (1962), de l’ Academia de la Historia de Madrid (1975), de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1980), de l’Acadèmia Britànica (1980) i de la Royal Historical Society (1990). Fou cofundador de l’Association of Hispanists of Great Britain and Ireland (1984), que presidí durant un any. El 1995 li fou atorgat el premi Catalònia i l’any 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona. L’any 2002 féu donació a la Universitat de Girona de la seva correspondència acadèmica i del miler de volums relacionats amb la seva recerca sobre Joan Margarit i Pau.