A l’Exposició de la Construcció de Leipzig (1913) erigí el Monument al ferro , i a l’Exposició del Werkbund, a Colònia (1914), mostrà les grans possibilitats del vidre com a material de construcció. El 1926 inicià la construcció de cases populars a l’estil internacional a Berlín. Amb motiu de l’ascensió dels nazis al poder emigrà, primer a Moscou (1932), després al Japó (1933) i a Turquia. El 1919 publicà una sèrie de projectes realitzats durant la Primera Guerra Mundial sobre arquitectura alpina. En el seu llibre Die neue Baukunst in Europa und Amerika (1929) resumeix les característiques del moviment arquitectònic modern en aquests punts: intensificació del sentit utilitari de l’edifici, relació entre els materials i els sistemes de construcció i el sentit estètic de la casa en si mateixa i en relació amb el seu entorn.