Fou caixista d’impremta. Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero. Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol. Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari. El 1864 col·laborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit encapçalades per Pi i Margall i Castelar. Després del 1868 s’afilià al nou Partit Democràtic Republicà Federal. Durant la Primera República fou governador civil de Sòria i Àvila. Publicà l’interessant i útil estudi Porvenir de las asociaciones de la clase obrera... (1855) i Los anarquistas, los socialistas y los comunistas ¿son demócratas? (1862), Catecismo democrático-republicano (1868), Catecismo de la Federación Republicano-democrática... (1870) i ¿Hay Dios? Estudio crítico filosófico de la cuestión de las cuestiones (1871, 1873). Fou també autor de novel·les de caràcter didàctic —de costums, filosoficomorals o històriques— (entre altres, La judía errante , 1862; La mujer ajena , 1863, 1865; El poder negro, 1863; Los hipócritas, 1864; Los rojos. Revolución francesa de 1871 , 1871-72) i d’alguns drames: Gutenberg (1869) i Las máquinas de coser (1876).