Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat. Es destacà com a col·laboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV. Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets (angelet), revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos. El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló. Premiat amb el càrrec d’intendent de Rosselló i Cerdanya (1681-98), alterà les llistes d’elegibles per al càrrec de cònsols de Perpinyà, per tal d’incloure-hi francesos col·laboracionistes. El seu germà, Josep de Trobat i Vinyes (Perpinyà s XVII — 1701), eclesiàstic, fou promogut abat de Sant Miquel de Cuixà (1689); per a exercir aquesta dignitat ingressà a l’orde benedictí.