Considerada durant molts segles com una invenció d’Homer, l’existència real d’aquesta ciutat pogué ésser demostrada, a les acaballes del segle XIX, gràcies als esforços i la tenacitat de H. Schliemann, que la descobrí amb l’ajut de l’arquitecte Dörpfeld. La ciutat que Schliemann considerà la Troia homèrica no s’ajustava a la veritat històrica, perquè, en realitat, es tractava d’un nucli de població d’època hel·lenística. Però, prosseguint les excavacions, a la setena capa geologicoarqueològica hom trobà les restes d’una ciutat que corresponia, cronològicament, a l’època micènica: es tractava, doncs, sense cap mena de dubte, de la Troia homèrica.
Actualment hom coneix molt bé la història d’aquesta ciutat, gràcies a les excavacions nord-americanes, que han cristallitzat en una sèrie de publicacions dirigides per Blegen, entre d’altres. Resta així demostrada la historicitat de la guerra (guerra de Troia) cantada per Homer. Les causes de la guerra que menà a la destrucció de la ciutat no són clares: els grecs hi veien el resultat d’una expedició panhel·lènica per tal de castigar el rapte d'Helena. Sigui com vulgui, actualment hom comença a creure que la destrucció de la ciutat –que s’havia enriquit probablement gràcies als imposts que cobrava per tal de permetre el pas dels vaixells pels estrets– és en relació íntima amb la caiguda de l’imperi hittita vers el segle XIV aC, data que coincideix amb la cronologia acceptada per molts especialistes.