Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena (uns 6 500 km2). La capital i principal centre és Tours. Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà (100 m) travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents (Viena, Indre i Cher), hi ha obert àmplies valls. La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important. Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge; al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers. Habitada en els temps preromans pels turons, els romans la incorporaren a la Gàl·lia Lionesa. Ocupada al final del s V pels visigots, al començament del s VI fou conquerida per Clodoveu, que la incorporà al regne franc. Sota els merovingis formà part del regne de Nèustria. Esdevingué comtat hereditari (s X) sota l’autoritat dels comtes de Blois i d’Anjou i, més tard, dels Plantagenet anglesos, fins que Felip II August la conquerí (1204). Convertida en ducat al s XIV, s’incorporà a la corona francesa l’any 1584. La reforma protestant hi obtingué molts adeptes; la revocació de l’edicte de Nantes provocà l’emigració d’una gran part de la seva població i n'afectà negativament el desenvolupament econòmic.