Paisatgista i pintor de marines. Començà a pintar aquarel·les, els temes de les quals passà després a l’oli. Fou molt influït per l’obra de C.Lorrain, que estudià, especialment durant el període comprès entre el 1800 i el 1819, a fi de superar la seva captació de llums i atmosferes: Sortida del sol enmig de la boira (1807) i Dido construint Cartago (1815), ambdós a la National Gallery de Londres. El 1819 un viatge a Itàlia obrí una nova etapa en la seva producció (1819-1840), en la qual recercà les lluminositats intenses i els colors enlluernadors, fins a cercar només la llum per ella mateixa, com hom pot veure a les vistes de Venècia que començà a pintar el 1833. Entre altres pintures d’aquesta etapa cal esmentar Parc de Peworth (1829, National Gallery) i Incendi a la mar (1834, Tate Gallery, Londres). A l’etapa següent (1840-50) tingué preferències pels temes que permeten d’expressar les vibracions de la llum i el moviment: Tempesta de neu a la mar (1842) i Pluja, neu i velocitat (1844, ambdós a la National Gallery). El conjunt de la seva obra, fortament romàntica, és una recerca del moviment i la llum anunciadora de l’impressionisme.