Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma. Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol. Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén. En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre (1975) i Poesia prima (1986). És autor d’una novel·la insòlita, Crònica d’Isambard (1976), que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot (1986, premi Sant Joan 1985). Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W. Blake, poemes de John Clare i d’altres autors anglesos. Com a estudiós i assagista cal destacar el seu llibre Pere Quart, poeta del nostre temps (1984), una de les primeres aproximacions crítiques a l’obra del poeta, i l’edició de la correspondència entre J. Ferrater i Móra i Joan Oliver: Joc de cartes. Epistolari 1948-1984 (1988). Pòstumament hom publicà Bitllet de tornada (1990), amb una forta presència del tema de la malaltia i la mort pressentida.
Bibliografia
- Parcerisas, F. (1991): L’objecte immediat. Barcelona, Curial, p. 267-270.