Fill de Tuthmosis II, estigué sota el domini de la seva tia i madrastra Hatšepsut del 1504 al 1482. A partir de la desaparició d’aquesta, però, demostrà ésser un dels sobirans més capaços d’Egipte. No sols fou un bon administrador, sinó que, a més, la seva política exterior tingué una gran brillantor, i el país arribà al punt culminant del seu poder. Seguint la política expansionista de Tuthmosis I, conquerí nous territoris a Síria-Palestina, i refermà el control sobre les possessions que Egipte ja hi tenia en el decurs de disset campanyes, quatre de les quals són molt importants: en 1483-82 conquerí el Retenú o Palestina, el 1476 ocupà Djahy (plana costanera de Fenícia), el 1475 vencé el príncep de Kadeš i el 1472 arribà a l’Eufrates, a l’altura de Karkamiş, penetrà en territori de Mitanni i en derrotà les tropes. A Núbia estengué la dominació egípcia fins al districte de Karoy (prop de la quarta cascada), on fundà Napata (1458), situada uns 300 km al S de la frontera anterior, establerta per Tuthmosis I a l’illa d’Argos. Bastí nombrosos edificis, sobretot a Karnak.
Tuthmosis III. davant Ammó
© Fototeca.cat
Faraó de la dinastia XVIII (1504-1450 aC).