Inicis i infraestructura
Començà a emetre, íntegrament en català, el 10 de setembre de 1983, de primer al Barcelonès i, gradualment, per tot el Principat. En dos anys, TV3 aconseguí fixar una programació regular i estable i ampliar els seus horaris, i el 1987 oferia programació del matí a mitjanit. El 1986 inaugurà els locals de Sant Joan Despí, amb més de 30.000 m2 construïts, on hi ha el Centre d’Emissió d’Informatius, el Centre de Producció d’Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d’Accés i Control. El 1987 RTVE permeté que l’emissora connectés amb les xarxes d’Eurovisió.
Canals i serveis
El 1988 TV3 inicià les proves encaminades a la creació d’un altre canal, el 33, que començà a emetre regularment a partir del 1989. El 2010 TVC comprenia els canals TV3; el 33; TVC Internacional (1997, redenominada TV3CAT el 2009), per a emissions fora de Catalunya; el K3 (2001), especialitzat en continguts infantils i juvenils i que l’any 2010 fou substituït pel canal Super3, infantil; l’informatiu 3/24 (2003); el canal 300 (2005 clausurat al maig del 2010), destinat a produccions de ficció (bàsicament sèries i cinema) emeses per TV3 i el K3; TV3HD (2007), en alta definició; 3XL (2010), juvenil, i Esport3 (2011). Des del 2002 tots els canals emetien en el sistema de televisió digital terrestre, si bé aquest no es generalitzà fins el 2010, amb l’anomenada “apagada analògica”.
Una altra realització de TVC és el portal d’internet TV3.cat (1995), des del qual ofereix serveis diversos, que inclouen des de la programació de les seves emissores fins a serveis de caràcter general, com ara agendes d’actes, informació sobre l’estat de carreteres i horaris d’aeroports i consultes a organismes diversos. El 2005 posà en marxa el portal interactiu TV3i, i el 2007, juntament amb Catalunya Ràdio, el portal de notícies 3cat24.cat.
Al febrer del 2012, a conseqüència de la política d’austeritat adoptada per a fer front a la crisi econòmica, el govern català clausurà les emissions per satèl·lit de TV3CAT (vigent a partir del maig). A canvi, reforçà les emissions del canal per internet i a través de les xarxes de televisió per cable i ADSL a l’estat espanyol. En la mateixa línia de contenció de despeses, l’octubre del 2012 fusionà els canals 33 i el Super3 i els primers mesos de l’any següent tancà o fusionà algunes delegacions territorials dels informatius.
L’any 2013 el consell de govern de la CCMA aprovà iniciar el procés de fusió de TV3 i Catalunya Ràdio en una única societat anònima.
L’activitat de TVC com a productora de continguts comportà la creació, l’any 1998, de l’empresa TVC Multimèdia, l’objecte social de la qual és l’adquisició, gestió, explotació i administració de tot tipus de drets audiovisuals en l’àmbit de la difusió radiofònica, televisiva, telemàtica i en altres suports multimèdia, com ara l’edició i comercialització de revistes i publicacions periòdiques, suplements, monogràfics, fascicles, llibres i altres productes. Al desembre del 2006, el canal 33 i el K3 començaren l’emissió digital. El 2008 TVC rebé el premi a la trajectòria de l’Acadèmia de Televisió, en ocasió dels vint-i-cinc anys, i el 2010 el Premi Òmnium Cultural de Comunicació per la realització i difusió del documental Adéu Espanya? de Dolors Genovès.
TVC a la resta de Països Catalans
La difusió dels canals de Televisió de Catalunya als Països Catalans fora de Catalunya ha estat, en termes generals, força desigual i accidentada, vinculada bàsicament al voluntarisme de les entitats culturals, i sovint té en contra les administracions, les quals n’al·leguen la irregularitat, a la qual la part contrària respon adduint disposicions com la directiva europea del 1989, Televisió Sense Fronteres.
El 1984 les emissions començaren a ésser rebudes al País Valencià, on els repetidors havien estat instal·lats per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i en dos anys la xarxa de repetidors (dotze en total) ja en permetia la recepció a la major part del territori valencià. Tanmateix, és al País Valencià, l’hostilitat ha estat més important: el 1988, la posada en marxa de Canal 9 fou adduïda pel govern socialista valencià per a tancar tres repetidors, bé que posteriorment foren reoberts i emeteren per una freqüència diferent.
Els anys següents es produïren diversos sabotatges a repetidors, bé que des del govern valencià no s’interferiren les emissions. L’ofensiva es reprengué amb l’accés del PP a la Generalitat Valenciana l’any 1995, que interrompé determinades emissions puntualment. Des del març del 2007, arran de diverses modificacions del Govern espanyol en les concessions de les llicències d’emissió per a la posada en marxa de la televisió digital terrestre (TDT), el Govern valencià anuncià, per via judicial, el tancament de diversos repetidors, adduint il·legalitat, mesura que donà lloc a nombroses mobilitzacions. Tot i els intents del Govern català d’arribar a un acord, el primer repetidor, a Alacant, fou tancat de manera forçosa al desembre, i els mesos següents se’n clausuraren dos mesos, malgrat les mobilitzacions en contra.
Al maig del 2009 Acció Cultural del País Valencià i altres entitats presentaren una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) avalada per més de 650.000 signatures amb les quals es pretenia posar fi al tancament de repetidors i garantir, d’acord amb la directiva Televisió Sense Fronteres del Parlament Europeu i el Consell Europeus, la recepció recíproca i sense traves de les televisons en la llengua pròpia d’ambdós territoris. Tanmateix, el govern espanyol es negà a tramitar la ILP. Davant l’ofensiva judicial i l’amenaça d’unes multes de quantia inassumible, el 17 de febrer de 2011 ACPV apagà tots els repetidors i la recepció de Televisió de Catalunya deixà d’existir al País Valencià per la via de la televisió convencional. No obstant l’admissió a tràmit de la ILP per part del Congrés de Diputats al setembre, en la votació al Congrés del setembre del 2012 la majoria formada pel nou govern del Partido Popular rebutjà la tramitació. Malgrat que el 2019 una coalició d’esquerres rellevà el PP al govern espanyol, 10 anys després de la clausura dels repetidors la recepció de TVC al País Valencià continuava bloquejada.
A les Illes Balears, la recepció de Televisió de Catalunya fou assumida per Voltor, entitat vinculada a l’Obra Cultural Balear, que organitzà la campanya de subscripcions populars “Volem veure TV3”, gràcies a la qual des del 1985 començaren a rebre les emissions dels canals de Televisió de Catalunya. L’any 2004 un acord entre els governs català i balear permeté traspassar-ne la titularitat a aquest darrer, bé que la posada en marxa de la nova televisió balear (IB3) aquest mateix any es creia que podia interferir en la continuïtat de la recepció de TVC (com ho feia també l’entrada en funcionament aquests anys de diverses emissores d’àmbit estatal). El 2009 ambdues emissores signaren un acord de reciprocitat. Tanmateix, el Govern Balear del PP sorgit de les eleccions del maig del 2011 revertí els acords: al novembre del 2012 foren clausurades les emissions d’IB3 a Catalunya i a l’abril del 2015 les emissions del Canal 33 i el 3/24 adduint la reordenació de la TDT, mesura que l’oposició atribuí a la política lingüísticament regressiva de l’executiu presidit per Josep Ramon Bauzà. Poc després de tornar al Govern Balear, la coalició d’esquerres recuperà les retransmissions de TVC a les Balears (abril del 2016).
A la Catalunya del Nord també es donaren casos d’interferència amb altres emissores i també de clausura de repetidors (2009, puig Neulós) i associacions i entitats cíviques i culturals organitzaren campanyes per a la recepció legal dels canals de Televisió de Catalunya. Al gener del 2008 TVC i el Consell General dels Pirineus Orientals signaren un acord per a instal·lar un enllaç digital terrestre entre Perpinyà i Sant Joan Despí. El 8 de febrer de 2012 s’inicià la difusió legal de TV3, Canal 33, 3/24 i Súper 3, a totes les comarques catalanes a l’Estat francès, fruit d’una negociació entre els governs espanyol i francès iniciada a l’abril del 2011. La recepció es vehiculava pels canals 37 i 62 en una quinzena de reemissors de Télédiffusion de France (TDF).
A la Franja de Ponent, l’octubre del 2010 els governs de Catalunya i Aragó signaren un acord amb vigència de quatre anys pel qual s’establia un règim de reciprocitat entre les televisions públiques de Catalunya Aragó. Per aquest document, els canals de TVC es podrien veure a les comarques de la Franja de Ponent (Baix Cinca, Cinca mitjà, la Llitera, Matarranya i la Ribagorça), mentre que les d’Aragón Televisión a les zones de Catalunya limítrofes, bàsicament les situades a la demarcació de Lleida.