De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç. Amic de Roca i Roca, F.P.Briz, Aulèstia i Pijoan, A.Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals: La Jove Catalunya (1870), l’Eixam Ortogràfic (1871) i La Misteriosa (1872); també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques (1888-91). Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber (1874) i on actuà de mantenidor (1878, 1906) i president (1905). Fou també felibre majoral d’Avinyó (1876) i membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid (1878). Publicà diversos llibres de poesies líriques ( Celísties, aubades i serenes 1866; Primerenques , 1873; Expansions 1879; Vidre volador , 1887), però conreà especialment el romanç històric, que recollí en els tres volums del Romancer català... (1877, 1894 i 1914). Autor teatral, publicà i estrenà obres de caràcter històric ( Margarida de Prades , 1870; Joan Blanques , 1880; Almodis , 1880) i social ( Los hereus, 1868; La cua del xueta , 1881; i L’última pena, 1897). És autor també de l’estudi Teatre català. Apuntacions històriques-crítiques... (1876). El 1888 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el discurs Sistemático desvío de los historiadores castellanos respecto a los hombres y a las cosas de las tierras catalanas.
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
© Fototeca.cat
Escriptor.