Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma. La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae, en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme. Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera.