Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació.
El 1978 participà en l’exposició col·lectiva
“Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani. Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart.
Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i col·lectives. Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà també l'escultura, i féu algunes incursions en el camp de les performances i les instal·lacions.
En les seves obres recrea un univers oníric, protagonitzat per l’element humà, en el qual es fa present l’erotisme i l’esoterisme.