Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa. Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica, i Juan Sánchez, el Estampío. Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José. Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol. Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc. Creà les coreografies Orfeo gitano (1951), Don Juan (1952), Romance de Carmen y don José (1958), Capricho de Goya (1967) i Catalanesca.
Professor i coreògraf de dansa espanyola a Europa, posteriorment estudià castanyoles amb Emma Maleras i el 1976 inicià una carrera com a concertista, de la qual foren fites els recitals de cançó espanyola acompanyant Montserrat Caballé al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden de Londres i la presentació als Festivals de Salzburg de la mà de Herbert von Karajan (1985). Mestre titular de l’Internationaler Tanz-Akademie, de Colònia, en aquesta ciutat fou fundador també de la Societat Internacional de la Castanyola Musical el 1990. Investigador sobre les castanyoles, en fou considerat el màxim divulgador al món.
El 1987 rebé el Deutscher Tanzpreis d’Alemanya, el 1989, la Medalla de Plata del mèrit en les belles arts del govern espanyol, el 1995 el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya, el 2000 la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i el 2001 la Creu de Sant Jordi.