De família noble, dona de gran cultura, sojornà molt de temps a l’estranger (Alemanya, Àustria, Itàlia i Egipte). És considerada la poetessa de la “renaixença” ucraïnesa. La seva primera obra lírica és informada per un amor apassionat a la llibertat (especialment la llibertat nacional i social del seu poble) i constitueix un enaltiment del populisme i del socialisme ( Nevil’nyčyj pisni , ‘Cants dels esclaus’, 1895). Els seus darrers poemes dramàtics s’inspiren en ambients històrics concrets del món clàssic, del cristianisme primitiu o de l’època medieval ( Vavylons’kyj polon , ‘La captivitat de Babilònia’, 1905; Na rujinakh , ‘Sobre les ruïnes’, 1905; Kassandra , 1903-07; Izol’da Biloruka , ‘Isolda de les mans blanques’, 1912). Escriví també teatre ( Kaminnyj Hospodar , ‘L’amo de pedra’, 1912, versió ucraïnesa del tema de don Joan). És famosa la seva faula dramàtica Lisova pisnja (‘El cant del bosc’, 1911). Escriví també contes i assaigs crítics.
Les’ja Ukrajinka
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda Larisa Petrovna Kosač-Kvitka, poetessa i escriptora ucraïnesa.