Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana, fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical. Antisolidari, fundador i redactor de La Rebeldía (1906-10), fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros, i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica; s’exilià més tard a París. Diputat provincial (1915) i conseller de treball de la Mancomunitat (1917-19), sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política.