El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru”. Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia. El 1917 publicà Sonetid (‘Sonets’), primer recull de poemes, de to melangiós i intimista. Posteriorment, amb Haal varjust (‘Veus de l’ombra’, 1927), Kiri sudamelt (‘Una pedra treta del cor’, 1935) i Onnevarjutus (‘Eclipsi de la sort’, 1929) evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país.