En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París (1912), on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi. Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba . Participà en la guerra (1915-18) i publicà els reculls Il porto sepolto (1917), Allegria di naufraghi (1919) i Sentimiento del Tempo (1933). Fou professor a São Paulo (1936-39), on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore (1947). De tornada a Itàlia (1942), fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos llibres: La terra promessa (1950), Un grido e paesaggi (1952) i Il taccuino del vecchio (1960). En general, en la seva obra poètica cal distingir tres etapes. La primera (1915-30) se situa prop de la lírica simbolista francesa. La segona (1933-39) ofereix una poètica pròpia, més elaborada, on sovintegen construccions atrevides. La tercera (1939-60), a partir de la mort del fill, constitueix una fase d’introspecció i reflexió sobre el destí de l’home i la mort.
Giuseppe Ungaretti
© Fototeca.cat
Poeta italià.