Hi destacaren el primer president Manuel Bonet i Muixí —aglutinant i orientador— i Pere Tarrés i Claret. Tenia com a objectiu d’animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats. Recollí l’herència d’aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic (Columba Marmion i el monestir de Montserrat) i el sentit d’església local, propi de corrents europeus (cardenal D.Mercier, Y.M.Congar, De Lubac). Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya. Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d’ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa comportà dificultats, de vegades greus, amb la jerarquia eclesiàstica i civil. L’associació, tot evolucionant internament, ha tingut uns anys d’una especial influència, i ha aplegat sacerdots de vida parroquial, consiliaris i professors.