Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana (JOC, GOAC), l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional. Inicialment col·laborà amb Comissions Obreres, que abandonà (pels volts del 1968), en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista. El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT. El 1974 fou reconeguda per l’OIT. De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT. Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i de la Federació de Partits Socialistes. El 1977 assolí la legalitat i celebrà, a Madrid, el seu primer congrés confederal. El 1977 una escissió dirigida per l’antic secretari general José María Zufiaur, s’integrà a la UGT. Dirigida per Manuel Zaguirre, l’USO no ha assolit mai el 10% que la llei demana a les centrals sindicals d’àmbit estatal.