Professor de les universitats de Frankfurt i de Tübingen, on es graduà el 1952, obtingué el títol de docent (habilitació) el 1959, i posteriorment desenvolupà la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Colònia com a professor de lingüística històrica. S’especialitzà en lingüística indoeuropea (Die venetischen Personennamen, ‘Els noms de persona vènets’, 1961; Trümmersprachen, ‘Llengües residuals’, 1980) i estudià les llengües preromàniques hispàniques: Sprachräume und Sprachbewegungen im vorrömischen Hispanien (‘Zones i moviments lingüístics a la Hispània preromana’, 1962), Elementos de un Atlas antroponímico de la Hispania antigua (1965), amb importants treballs d’edició de fonts (Monumenta Linguarum Hispanicarum, 1975-94, en quatre volums).