i Ricard Urgell i Carreras | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ricard Urgell i Carreras

Ricard Urgell i Carreras
© Família Urgell-Carreras
pintura pint
Pintor.
Barcelona, 1873 — Barcelona, 1924

Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa. Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba. Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917. Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren. Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona (1896 i 1907), en expossicions nacionals de Madrid (1897, 1910, 1917 i 1920), a la de Buenos Aires del 1910 i a la internacional de Brussel·les, així com la primera medalla a la de Barcelona el 1911. A l’exposició d’art barcelonina del 1923 li fou dedicada una sala d’honor. Fou, amb Anglada, un dels pocs pintors que explorà a fons les possibilitats de la llum artificial, i al seu estudi de Gràcia tenia una complexa bateria d’il·luminació elèctrica per a pintar. La seva integració plena en la Societat Artística i Literària de Catalunya —i potser la seva enemistat personal amb Nonell— el mantingué al marge dels grups renovadors postmodernistes, malgrat que pel seu estil hi pertany plenament. Bàsicament realista, es dedicà al paisatge, però sobresortí, amb tècnica postimpressionista, en la descripció d’ambients d’interiors públics. És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...