Postimpressionista de caràcter autodidàctic, la seva vida és bastant peculiar. Era fill de la model i pintora S. Valadon i d’un desconegut. El 1891 prengué el nom de Maurice Utrillo, que li donà l’artista català Miquel Utrillo. Rebé una educació acurada, que immediatament rebutjà, i es dedicà a rodar món. Alcohòlic precoç, començà a pintar el 1902, a instàncies de la seva mare, per tal d’oblidar l’alcohol, la qual cosa no aconseguí mai. Té una primera fase impressionista i una segona fase fauve. Entre 1910-20 pintà els millors quadres de vistes de Montmartre, en col·laboració amb la seva mare i Utter. La seva pintura, inclassificable, és de formes senzilles, amb colors clars i diàfans, molt personals. Les seves visions urbanes, moltes vegades copiades de postals, tenen un aire popular i tradicional. París és mostrada voluntàriament degradada, suburbial. Al final d’aquesta etapa, que li ha donat un lloc important en la història de l’art, es repetí constantment, copiant-se a si mateix, entre crisi i crisi de delirium tremens.