Situació i presentació
El terme municipal formà part de l’Urgell fins l’any 1988, i fins el 1940 formà part del municipi de Castellnou de Seana. El terme que li fou adjudicat comprèn el poble de Vila-sana i la caseria de la Novella; limita amb els municipis de Castellnou de Seana (E), Ivars d’Ugell i Linyola (N), el Poal, el Palau d’Anglesola (W) i Golmés (S).
El territori, que el Riu Corb travessa pel sector SW, forma part del sector regat pel canal d’Urgell i vers el NE comparteix amb els termes veïns d’Ivars d’Urgell i Castellnou de Seana una zona endorreica, amb el clot del Conill (petita depressió d’uns 250 m de diàmetre i contorn allargat en direcció E-W), ara dessecat, i un sector de l’estany d’Ivars, també dessecat durant unes dècades però reomplert el 2005.
Per terres del terme passen les carreteres locals que comuniquen Mollerussa i Linyola, i des d’on surten dos ramals, un cap a la Novella Alta (E) i un altre cap a la Novella Baixa (W), i Mollerussa i Ivars d’Urgell; a més, una sèrie de camins veïnals uneixen el cap municipal amb Castellnou, Golmés i amb la ja esmentada carretera de Mollerussa a Linyola.
La població i l’economia
En els censos demogràfics moderns, la població de Vila-sana surt conjuntament amb la de Castellnou de Seana fins el 1940, any en què constava amb 645 h; des d’aleshores ha anat oscil·lant, si bé ha tendit a davallar: 629 h el 1950, 689 h el 1960, 624 h el 1970, 544 h el 1975 i 556 h el 1981. Part de la gent jove s’ha establert a Mollerussa, tot i que continua treballant a Vila-sana, motiu pel qual les xifres de població mostraven un persistent decreixement (525 h el cens 1991 i 523 h el 1999). El 2005 havia ascendit, però, a 568 h.
L’activitat econòmica més important del terme és l’agricultura que constitueix la principal font de riquesa i de subsistència d’aquest municipi. L’alfals, el blat de moro i els fruiters són els conreus més destacats, sent important també el conreu d’hortalisses. Pel que fa a la ramaderia, són importants la cria d’aviram, la cria de bestiar porcí, i el boví. La cunicultura també és present al municipi i s’ha anat desenvolupant de forma progressiva durant la darreria de segle XX.
L’activitat industrial està íntimament relacionada pel sector agroalimentari. Destaquen les empreses dedicades a la compra a l’engròs de cereals i a la venda d’adobs; hi ha també una societat agrària de transformació, que es dedica a la recollida i la venda de ceba i fruita. El 1992 s’iniciaren les obres d’esplanació del Parc Tecnològic Agroalimentari del Pla d’Urgell, a tocar de l’autovia de Lleida a l’indret conegut com els Merlets, el 93% de les quals pertany al terme de Vila-sana i solament el 7% al de Golmés; les obres s’acabaren l’any 1994.
El poble de Vila-sana
El poble de Vila-sana, a 265 m altitud, es formà a la vora dels camins veïnals que creuen el terme. L’església parroquial és obra del segle XIX i la seva advocació és la de Sant Miquel. L’anomenada Casa Vella, probablement obra del segle XVI, és un antic edifici dels Cardona-Anglesola, senyors de la baronia de Bellpuig, amb una capella on es venera la Mare de Déu de la Cabeça, portada a Vila-sana per la muller d’un dels senyors; a la porta de la capella hi ha l’escut d’armes. Les antigues cases de tàpia han estat substituïdes per les de rajola, i les antigues eres per magatzems de gra i de ceba, on es guarda el tractor i els estris.
Les festes majors de la població són l’anomenada festa major petita de Sant Miquelet, que és el segon diumenge de maig, i la festa major de Sant Miquel, el darrer diumenge de setembre.
Altres indrets del terme
A l’extrem de ponent del terme hi ha, prop ja del Palau d’Anglesola, la caseria de la Novella, a la vora del Riu Corb. Està dividida en dues petites agrupacions de cases. A la riba esquerra del Riu Corb, hi ha l’anomenada Novella Alta, centrada per una gran masia on hi havia hagut l’explotació agrícola de la Colònia Serra Balet. A la riba dreta del Riu Corb es troba l’altra agrupació, la Novella Baixa, que als segles XII i XIII figura ja com a parròquia del bisbat de Vic. Segons que consta en un privilegi d’Innocenci III, a la Novella ja hi havia tingut una granja el monestir de Poblet. Entre d’altres masies del terme es destaquen, tant per tradició com per l’arquitectura, la de Cal Xemmar, i la dels Merlets.
La història
El terme antic de Vila-sana era dels Anglesola, senyors de la baronia de Bellpuig. El lloc existia el 1130 i era la parròquia més extrema, vers ponent, del bisbat de Vic, però la creixença del lloc prosperà al segle XIII, quan un fill de Pere Gomar, de Castellnou, administrador de baronia, comprà uns corrals als Anglesola.
La jurisdicció passà als Gomar i ja al segle XIV als Mur; Simó de Mur es casà amb Elisenda de Queralt i d’aquesta passà al seu nebot Dalmau de Queralt i a la baronia de Queralt fins el 1422, que fou comprada per Ramon de Cardona-Anglesola juntament amb les salines d’Ivars i es reincorporà així a la baronia de Bellpuig d’Urgell. Posteriorment fou venut a un ciutadà de Lleida, Guillem Joan de Casaldàliga.